campos_de_castilla.jpghuerta.jpg

ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI
INTRODUCCIÓ: CONCEPTE D’ESPAI RURAL. (ampliació fotocòpia)
I.- ELS USOS DE L’ESPAI RURAL
I. 1. ÚS AGRÍCOLA (veure mapes)
- La producció agrícola representa el 60% de la Producció Agrària Final. Característiques:
A) Disminució dels cultius de secà i abandó de les terres de cultiu per:
*falta de rendibilitat de les explotacions
*els incentius de la PAC
*la urbanització i altres usos econòmics
  • cultius tradicionals extensius de secà: sotmesos a quotes de producció per la PAC
-cereals= disminueixen els destinats a l’alimentació humana (blat) i augmenten els usats com pinso per a l’alimentació del ramat (dacsa i ordi); predominen en les zones de clima mediterrani continentalitzat.
-lleguminoses = producció modesta; en les zones de l’interior.
-vinya = un dels primers productors mundials de vi; reducció de la superfície en els últims anys com a conseqüència de la PAC (arrancada de ceps); es primen les produccions de qualitat; zones de producció vitivinícola: Castella- La Manxa, la Rioja, la Ribera del Duero, Rias Baixas gallegues....
-olivera = primer productor mundial d’oli d’oliva; la mecanització i les ajudes de la PAC poden provocar superproducció; es primen les produccions de qualitat; l’àrea productora més important és Andalusia.
B) Augment de la superfície de cultius de regadiu:
  • regadiu intensiu: cultius hortofrutícoles = augment del consum i de la producció el subsector més competitiu per l’aplicació de noves tecnologies escasses ajudes de la PAC
la tecnologia permet suplir alguns dels condicionants físics. (ampliació fotocòpia)
II.1.2- FACTORS HUMANS (socioeconòmics)
1r) L’ESTRUCTURA AGRÀRIA (població rural, sistemes d’explotació i propietat de la terra, tècniques i sistemes de cultiu, poblament rural)
a) característiques de l’estructura agrària tradicional
b) transformacions en l'estructura agrària a partir de 1960 (crisi de l’agricultura tradicional = modernització que s’incrementa amb la entrada d’Espanya a la UE)):
  • Població rural: disminució i envelliment de la població rural per l’èxode rural = despoblament d’àrees de muntanya abandó d’explotacions, concentració de la propietat i mecanització de les tasques agràries agricultura a temps parcial; predomini dels sistemes d’explotació directa.
  • Propietat i grandària de les parcel•les i de les explotacions: excessiva parcel•lació i excessiu nombre d’explotacions; predomini de les propietats de valors extrems (minifundis i latifundis) i escasses propietats de grandària mitjana
  • Poblament rural: tradicionalment predomini del poblament dispers en la perifèria i del concentrat en l'interior; transformacions a partir de 1960:
-en l'interior disminució de la grandària dels nuclis a causa de l’èxode rural; actualment les polítiques de desenvolupament rural tracten de revitalitzar-los = turisme rural indústria endògena
-en la costa transformació del camp en urbanitzacions, hotels… per la importància que adquireixen les activitats turístiques i d’oci
-en les àrees periurbanes el creixement de les ciutats va incorporant als nuclis rurals pròxims
2n) LA POLÍTICA AGRÀRIA
A) Abans de 1986 (entrada d'Espanya en la CE). Objectius: (recordar de les classes d'Història)
-els intents fallits de modificar el sistema de propietat de la terra (desamortitzacions, Reforma Agrària de la 2a República)
-el proteccionisme comercial des de finals del segle XIX (aranzels a productes agràris)
-la política franquista d’extensió del regadiu amb la construcció de pantans (té el seu precedent en el regeneracionisme i la política agrícola de Primo de Rivera) i la concentració parcel•lària per a augmentar la grandària de les explotacions i disminuir el minifundisme (poc efectiva, ha afectat més les zones de monocultiu de secà castellanes, i poc a les zones de minifundi del nord i C. Valenciana)
B) LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA (PAC) des de 1986:
II. 2.- ELS TIPUS DE PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA
1r. PAISATGE AGRARI DE L’ESPANYA HUMIDA
2n. PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA (menys important)
3r. PAISATGE AGRARI DE L' INTERIOR PENINSULAR
4t. PAISATGE AGRARI MEDITERRANI
5t. PAISATGE AGRARI CANARI (menys important)
III.- TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOL
1r. REDUCCIÓ I CONCENTRACIÓ DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES
-procés iniciat en els anys 60 per l’èxode rural i accelerat després de l' ingrés d'Espanya en la UE (1986):
-disminució del nombre d’explotacions i augment de la grandària mitjana a causa de la concentració parcel•lària, però encara predominen les propietats de valors extrems (latifundi/ minifundi; actualment moltes convertides en grans empreses –cas dels latifundis-, o en cooperatives –cas dels minifundis-); es mantenen gran quantitat de xicotetes explotacions i escassegen les de grandària mitjana
-reducció de les explotacions ramaderes a causa de: les quotes làcties de la UE, l’augment dels costos de producció i l’envelliment dels ramaders = necessitat importació de llet de la UE
2n. MODERNITZACIÓ DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES
-procés lligat a l’èxode rural i a l’entrada d'Espanya en la UE; actualment gràcies a la incorporació de joves agricultors i ramaders
-augment de les inversions en maquinària, i ús de fertilitzants i plaguicides = major competitivitat de l’agricultura i possibles riscos mediambientals
- extensió dels hivernacles i cultius hidropònics (ampliació fotocòpia)
3r. AUGMENT DEL REGADIU I MAJOR EFICIÈNCIA DELS SISTEMES DE REG
-procés iniciat en els anys 60 i accelerat en les últimes dècades.
-intensificació dels sistemes de cultiu: increment dels regadius (intensius i extensius), la qual cosa suposa avantatges (més població, més serveis, més renda), però també generen problemes mediambientals i territorials.
-disminució del guaret en els secans (actualment la PAC exigeix augmentar el guaret per als cultius excedentaris)
(ampliació fotocòpia)
4t. AUGMENT DELS CULTIUS TRASGÉNICOS
-primer productor europeu; sobretot de dacsa per a alimentació del ramat
5t. INCREMENT DELS BIOCARBURANTS
-dins del marc de la política energètica i mediambiental de la UE
6t. INCREMENT DE LA CAPACITAT EXPORTADORA
-permet que la balança comercial agrària tinga superàvit
-exportació de cultius hortofructícoles, vi, oli d'oliva, carn de porcí.
-el 80% dels cultius ecològics es destinen a l’exportació
7m. DEPENDÈNCIA DE LA PAC (ampliació fotocòpia)
-la PAC condiciona les decisions dels agricultors i ramaders
a) creació de la PAC en 1962:
-objectius
-mesures adoptades per a aconseguir-los
-resultats= excedents d’alguns productes deteriorament mediambiental
b) reformes de la PAC (1992, 1999, 2003):
-objectius
-mesures adoptades per a aconseguir-los
c) conseqüències de l’adopció de la PAC per a Espanya: recepció de fons estructurals (FEOGA, FEDER, FSE)

IV.- ELS PROBLEMES DELS ESPAIS RURALS I LES SEUES SOLUCIONS
IV. 1. PROBLEMES DEL MÓN RURAL
Disminució de l’aportació al PIB i de la participació en el comerç exterior.
1r) DEMOGRÀFICS:
-Disminució i envelliment de la població activa= DESPOBLAMENT
-Poca qualificació de la població activa
2n) ECONÒMICS:
-Excessiva dependència de les activitats agràries i escassa diversificació econòmica
-Menors nivells de renda i falta d’al•licients = falta de relleu generacional
-Adaptar-se s els canvis recents produïts en la demanda alimentària (productes de major qualitat, hipocalórics…)
-Dependència del mercat i de la indústria agroalimentària (marquen les característiques dels productes)
-Exigències de la PAC: modernització de les explotacions i disminució de la producció i dels preus
3r) SOCIALS:
-Poca accessibilitat dels nuclis rurals
-Carència d’infraestructures, equipament i serveis= menor qualitat de vida
4t) MEDIAMBIENTALS:
-Erosió del sòl per desforestació i sobreexplotació
-Contaminació del sòl i de les aigües superficials i dels aqüífers
-Elevat consum de gasoil i altres combustibles = emissió de gasos d’efecte hivernacle
IV. 2. SOLUCIONS PER MITJÀ DE LES POLÍTIQUES D'ORDENACIÓ DE L'ESPAI RURAL
a) Són competència de la UE (fons estructurals i programa LEADER), de les CCAA i dels ajuntaments (mesures per a potenciar el desenvolupament rural)
b) Objectius i mesures:
1a) IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DEL MÓN RURAL PER A MANTINDRE LA POBLACIÓ I INCREMENTAR LA SEUA RENDA:
-diversificar les activitats potenciant el desenvolupament endogen (indústria rural, artesanal de productes de la zona; turisme rural i mediambiental) amb subvencions del programa LEADER
-modernitzar i augmentar la qualitat de la producció (impulsar les denominacions d’origen)
-promocionar cooperatives per a afrontar les exigències del mercat; ajudes a llauradors joves per crear explotacions
2a) MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DEL MÓN RURAL:
-dotar infraestructures bàsiques per a millorar l' accessibilitat
-fomentar xicotets nuclis urbans repartits pel medi rural que concentren els equipaments i serveis necessaris
3a) PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL:
-política de desenvolupament rural de la UE (augmentar els cultius extensius, mantindre la població)
-agricultura i ramaderia ecològica
-menys ús d’ adobs nitrogenats i de productes fitosanitaris
-racionalitzar el consum d’aigua per al regadiu
-renovar la maquinaria agrícola per a augmentar l’ eficiència energètica






ELS RECURSOS PESQUERS
I.- CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTIVITAT PESQUERA
-Producció deficitària = necessitat importacions
-Escassa contribució al PIB i a l’ocupació, però en zones dependents de la pesca superen el 10%.
-Principals regions pesqueres: destaquen Galícia, Canàries, Andalusia i País Basc
-Flota pesquera: més del 90% és flota litoral vaixells xicotets, caràcter artesanal, faena en caladors nacionals); menys del 10% és flota d’altura i gran altura (grans vaixells, moderns, faena en caladors estrangers, ben comunitaris o bé de tercers països)
-La pesca en aigües comunitàries està regulada per la PPC (Política Pesquera Comuna):
-quotes de captura per a evitar l’extinció d’espècies
-quotes en la concessió de llicències = creació d’empreses filials
-La pesca en caladors d’altres països la negocia la UE, que aconsegueix llicències de pesca a canvi de:
-creació d’empreses mixtes
-contrapartides financeres i comercials
-Importància creixent de l’aqüicultura: representa el 35-45% de la pesca nacional; segon país europeu

II.- PROBLEMES DEL SECTOR PESQUER
-L’esgotament dels caladors. Causes
-La competència deslleial de vaixells de tercers països amb menors costos d’explotació i “banderes de conveniència”. Causes
-Importació de peix a baix preu procedent de pesca il•legal o de tercers països amb baixos costos de producció. Solució = exigència de certificació
-Flota pesquera excessiva, sobretot litoral. Solució = reestructuració per a disminuir la grandària de la flota i modernitzar-la.
-Problemes de l’aqüicultura: requisits ambientals i sanitaris; excessiu nombre de xicotetes empreses.
-Sobreexplotació i contaminació de les aigües
SOLUCIONS en el marc de la PPC: ajudes per mitjà de fons IFOP i FSE