Fuentes_históricas.jpg

EL TREBALL AMB FONTS HISTÒRIQUES
Les fonts històriques constitueixen la matèria primera de la Història. Comprenen tots els documents, testimonis o objectes que ens transmeten una informació significativa referent als fets que han tingut lloc, especialment en el passat.

Per a treballar amb textos, mapes, gràfiques i altres fonts, hi ha moltes tècniques diferents i cap definitiva, perquè en última instància es tracta d'una tasca molt personal que demostra els coneixements, la capacitat de comprendre i relacionar conceptes i, en resum, la maduresa d'una persona.
Per a aprendre a realitzar un bon comentari és imprescindible seguir un esquema. El que es proposa a continuació servirà per a tot tipus de documents.

De forma general en el treball amb fonts històriques cal tractar els aspectes següents:
  • Reconèixer les característiques de la font: naturalesa, caràcter, autoria, destinataris i intenció del text.
  • Analitzar el contingut de la font.
  • Situar-la en el seu context històric, relacionant la informació que aporta la font amb els nostres coneixements d'història.

EL COMENTARI DE TEXTOS.

S'ha de llegir de forma detinguda el text totes les vegades que siga necessari fins a assegurar-se que s'ha comprés. Durant la lectura s'ha d'anar subratllant i anotant al marge les dades més importants (poden ser paraules, idees, noms de persones i institucions, llocs…)

I.- CARACTERÍSTIQUES DE LA FONT (no ha d'ocupar més de 10 línies)

1.1.- Classificar el text segons la seua naturalesa i el seu caràcter:
Pel seu contingut, els textos poden ser jurídics o legals (lleis, decrets, tractats), polítics (discursos, declaracions), econòmics, demogràfics (censos, padrons), socials, culturals. Algunes vegades poden ser enquadrats en diversos d'estos apartats.

Segons la seua naturalesa els textos poden ser fonts primàries o fonts secundàries. Els primers són els documents elaborats en el període històric del que ens aporten informació. Poden ser:
  • documents privats (cartes, diaris personals, contractes, comptabilitats…)
  • documents oficials d'institucions o grups socials (lleis, decrets, constitucions, estatuts, reglaments, tractats internacionals, programes de partits polítics o sindicats, que ens proporcionen informació política i ideològica i, tots ells, fàcilment recognoscibles ja que solen presentar un preàmbul on s'expressen els fins generals i un articulat; també escriptures de compravenda, testaments, censos i padrons de població que ens ofereixen dades econòmiques i demogràfics)
  • obres literàries o articles de premsa, que a més d'informar d'esdeveniments ofereixen l'opinió de l'autor.

Les fonts secundàries o historiogràfiques són documents escrits després dels fets o problemes històrics a què es refereixen, i són el resultat del treball d'investigació o de síntesi dels historiadors

Encara que de vegades trobarem textos que mesclen descripcions o narracions amb valoracions, els textos històrics poden ser de caràcter:
  • enumeratiu o descriptiu si presenten dades o descriuen situacions (censos, contractes, comptabilitats…)
  • narratiu: documents que conten esdeveniments o informen sobre aspectes concrets.
  • valoratiu: si valoren un fet, un problema o unes idees, prenent una postura de suport o de crítica (diaris personals, articles d'opinió, textos literaris, manifestos o proclames de partits)
  • normatiu: són els textos que contenen una relació de normes que ha de complir un col·lectiu i pretenen donar-les a conèixer, com els textos legals (lleis, ordes, estatuts…)
  • interpretatiu: les fonts secundàries en què s’ofereix a més d'informació sobre els fets una interpretació dels mateixos, establint causes i conseqüències dels esdeveniments d'una època.

El caràcter de les fonts ens planteja el problema de la seua objectivitat o subjectivitat: els textos narratius i valoratius presenten un llenguatge més subjectiu i literari, on l'autor reflecteix les seues idees o vivències personals, mentre que els textos informatius tenen un caràcter més objectiu i solen fer referència a un fet aïllat.

1.2.- Autoria:
Un text es pot deure a un autor individual o col·lectiu (partit polític, institució, societat mercantil…)
Conèixer l'autor d'un text és important ja que ens pot ajudar a comprendre la possible subjectivitat del document, ja que les idees que exposen les persones estan condicionades per les seues circumstàncies personals i socials i per la seua ideologia.
Si l'autor del text és conegut podem consultar bibliografia respecte d'això i fer una breu ressenya del mateix. Si no ho és, podem deduir, d’allò que diu i de com ho diu, algunes de les seues característiques personals, socials o ideològiques.

1.3.- Destinataris:
Ens indicarà la intenció del text. Un text pot estar dirigit a una persona particular (cartes…) o a un col·lectiu que pot ser un grup social o professional, a una institució pública, a tot el poble afectat per una norma o llei, a totes les persones que el vulguem llegir com és el cas d'un llibre, d'un article de premsa o del programa d'un partit polític.

II.- ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL TEXT
Es prescindeix de l'anàlisi formal del llenguatge i de l'estil utilitzat, ja que el que interessa és el contingut.
En aquest apartat s'ha de sintetitzar i ordenar el contingut temàtic i ideològic, exposant de forma jerarquitzada les idees principals i secundàries que apareixen en el text. Pot resultar útil realitzar un mapa conceptual amb les idees del text.
S'haN d'explicar els termes o aspectes que siguen necessaris per a aclarir el contingut del text. Per a textos legals, articulats, convé seguir un mètode literal, segons l'orde del text, mentre que per a altres convé seguir un mètode lògic.

III.- EL CONTEXT HISTÒRIC DEL TEXT. COMENTARI.
En aquest apartat es tracta de relacionar el text amb la situació històrica. És l'apartat més important i el que ha d'ocupar la major extensió, ja que hem de demostrar els nostres coneixements sobre el tema, l'època i el lloc de què tracta el text.
Hem de seleccionar els coneixements que ens interessen per a comentar el text, pensant en el tema principal del mateix. El que mai hem de fer és “contar” tot el que ens sona sense orde o en l'orde que ens ho vam aprendre en el llibre de text.
Hem de començar sempre emmarcant el tema del text en el marc cronològic i històric general a qui pertany. A continuació desenvolupar el tema principal del text, amb les seues causes i conseqüències, sempre en referència a la informació proporcionada pel text (convé citar frases textuals del text entrecometes per a recolzar les explicacions que fem). Els temes secundaris els exposarem sempre en relació amb el tema principal i dedicant-los menys extensió.
És convenient fer un esborrany esquemàtic on s'arreplegue tota la informació i més tard redactar el comentari pròpiament dit de forma clara i ordenada i amb correcta ortografia. Altres consells per a la redacció del comentari són evitar parafrasejar (repetir) el text i les opinions personals. Convé utilitzar expressions impersonals (“es pot deduir”, “considerem que”, “s'afirma que”…)

IV.- CRÍTICA.
És necessari valorar l'objectivitat o subjectivitat del text, l'exactitud o la tergiversació de determinats fets històrics, les ocultacions o possibles errors en comparació amb altres textos contemporanis de la seua mateixa temàtica.
S'haurà de valorar l'interés del text com a font històrica i el que aporta al coneixement d'un determinat tema i moment històric.



Fins ací, hem tractat el treball que es fa amb un text per a comentar-lo des del punt de vista històric. A continuació incloem una classificació per a poder identificar la font històrica sobre la qual s'estiga treballant, que correspon en general a l'apartat de característiques de l'apartat anterior. Esta és la que s'utilitza en segon de batxillerat al nostre institut per a preparar la prova d'accés a la universitat. És una manera de sistematitzar totes les característiques de la font.

CLASSIFICACIÓ DE LES FONTS HISTÒRIQUES
Les fonts històriques, pel seu origen , poden ser

- Fonts primàries: són les que s'han elaborat pràcticament alhora que els esdeveniments que volem conéixer. Arriben a nosaltres sense ser transformades per cap persona; és a dir tal com van ser fetes en el seu moment, sense ser sotmeses a cap modificació posterior.
Per la seua forma les fonts primàries poden ser:

1.- Fonts escrites: documents públics i privats.

  • - Oficials o Públics (d'institucions públiques i/o de grups socials): lleis, decrets, ordes, reglaments, tractats internacionals, textos constitucionals, estatuts de partits polítics, associacions i sindicats, censos, cadastres, manifestos, padrons, registre civil, registre de la propietat, fitxers d'un sindicat, informes encarregats per l'Estat o per alguna institució, obres literàries (la narrativa sobretot, la que pertany a moviments literaris de caràcter realista), la premsa.
  • - Privats: cartes, diaris personals, contractes de compravenda...

2. Fonts iconogràfiques:
  • - Obres plàstiques: arquitectura, escultura, pintura, gravats.
  • - Obres gràfiques: fotografies, vinyetes, documentals, cartells, caricatures...

3. Fonts materials: restes materials de societats passades (objectes d'aixovar domèstic, monedes…)

- Fonts secundàries: també denominades historiogràfiques. Es tracta de documents escrits després de l'època en què van tindre lloc els fets o els problemes històrics a què es refereixen i són el resultat del treball d'investigació o de síntesi d'un o més historiadors, en el que s’ofereix, a més de la informació sobre els fets, una interpretació històrica dels mateixos. Les fonts secundàries al ser fonts reelaborades poden aparéixer davall les formes següents:
  • Textos: llibres d'història, articles de premsa…
  • Mapes: històrics o de coropletes...
  • Taules estadístiques: proporcionen informació concreta de tipus quantitatiu sobre una determinada època històrica. Es tracta d'una font que aporta una sèrie estadística basada en xifres que poden ser de caràcter absolut o relatiu i amb un títol amb les dades que ofereix la taula. Una taula es compon de columnes i files o línies.
  • Gràfiques lineals: representen per mitjà de línies l'evolució els valors d'una o més variables. En història són molt utilitzades per a representar l'evolució de magnituds en un període de temps.
  • Diagrames de barres: representen per mitjà de barres un grandària proporcional a la quantitat de valors d'una o més variables en un període de temps o en un lloc geogràfic concret. Poden ser simples i compostos quan les barres es representen agrupades per a representar el valor de més d'una variable.
  • Gràfics sectorials: generalment són circulars i representen les proporcions o percentatges dels diferents components d'una quantitat total en un temps o lloc determinats.

Els textos, a més, poden ser
Segons el seu contingut :
  • · Jurídics o legals (lleis, decrets, tractats),
  • · Polítics (discursos, declaracions),
  • · Econòmics, demogràfics (censos, padrons),
  • · Socials.
  • · Culturals.
Algunes vegades poden ser enquadrats en diversos d'estos apartats, per exemple jurídic- econòmic, politicosocial.

Segons el seu caràcter poden ser:
  • - Enumeratiu: si presenten dades o descriuen situacions (censos, contractes, comptabilitats…)
  • - Descriptiu: presenten llocs o persones amb detalls externs o interns, a partir de l'observació de la realitat.
  • - Narratiu: documents que conten esdeveniments o successos concrets seguint un eix temporal.
  • - Argumentatiu: defenen raonadament la consistència d'un fet, un problema o unes idees, prenent una postura de suport o de crítica (diaris personals, articles d'opinió, textos literaris, manifestos o proclames de partits)
  • - Expositiu: presenta i explica idees, teories, i fets, aclarix objectius i finalitats i classifica objectes, sers, estats, processos, accions o idees.
  • - Instructiu: indica els passos que s'han de seguir per a culminar amb èxit una obra o actuació en situacions variades.
  • - Normatiu: estipula i ordena com s'ha d'actuar. Són normes: reglaments, textos legislatius…
  • - Interpretatiu: se sol donar en les fonts secundàries en què s'oferix, a més d'informació sobre els fets, una interpretació dels mateixos, establint causes i conseqüències dels esdeveniments d'una època.
No és res estrany que un mateix text presente un doble caràcter per exemple, un paràgraf del text pot ser argumentatiu i un altre ser normatiu.

Per la seua autoria poden ser:
D'autor individual o d'autor col·lectiu (partit polític, institució, associació…)

Pel seu destinatari: Persona particular o col·lectiu, dirigit a un grup social o professional, a una institució, a tot el poble.

Per a poder treballar amb seguretat, és interessant confeccionar un quadre propi de la classificació, de manera que es puga utilitzar a manera de fitxa cada vegada que es faça un comentari o es treballe sobre alguna font.





Notícies sobre les fonts i la seua utilització:


Les veus que fan història
Fonts orals del passat recent

Museu de la paraula
"L'Arxiu de la Memòria Oral Valenciana, Museu de la Paraula atresora més de 300 entrevistes digitalitzades i enregistrades en format audiovisual.
Els protagonistes són persones nascudes abans de la guerra civil espanyola, testimonis privilegiats dels processos de canvi sociocultural ocorreguts al territori valencià durant el darrer segle XX. El Museu de la Paraula es presenta com un sistema de gestió, anàlisi i recuperació de tots els testimonis que el Museu Valencià d'Etnologia custòdia.
La idea de crear l'Arxiu de la Memòria Oral Valenciana naix al Museu Valencià d'Etnologia, de la Diputació de València, a l'any 1999, i la primera entrevista es féu al 2002.
Vinculat a diferents institucions valencianes, àdhuc amb diversos departaments de la Universitat de València, són nombroses les persones que han col·laborat en el projecte al llarg dels anys." (Informació del Museu de la paraula)