LES FONTS HISTÒRIQUES

Les fonts històriques constitueixen la matèria primera de la Història. Comprenen tots els documents, testimonis o objectes que ens transmeten una informació significativa referent als fets històrics que han tingut lloc, especialment en el passat.




Classificació:

Per la seua naturalesa poden ser:
1. Fonts primàries: són les que s’han elaborat pràcticament alhora que els esdeveniments que volem conèixer. Arriben a nosaltres són ser transformades per cap persona; és a dir tal com van ser fetes en el seu moment, sense ser sotmeses a cap modificació posterior (pàgina 64 del llibre de text).

- Si ens atenim a la seua forma les fonts primàries poden ser:
1.1. Fonts escrites: documents públics i privats.
  • -Públics (d’institucions públiques i/o de grups socials): lleis, decrets, ordes, reglaments, tractats internacionals, textos constitucionals, estatuts de partits polítics, associacions i sindicats, censos, cadastres, manifestos, padrons, registre civil, registre de la propietat, fitxers d’un sindicat, informes encarregats per l' Estat o per alguna institució, obres literàries (la narrativa, sobretot la que pertany a moviments literaris de caràcter realista), la premsa.
  • -Privats: cartes, diaris personals, testaments, contractes de compravenda.

1.2. Fonts iconogràfiques:
  • -Obres plàstiques: arquitectura, escultura, pintura, gravats (pàgina 80 del llibre de text).
  • -Obres gràfiques: fotografies, vinyetes, cine, documentals, cartells, caricatures… (pàgina 197 del llibre de text)

1.3. Fonts materials: restes materials de societats passades (objectes d’aixovar domèstic, monedes, armes…).

2. Fonts secundàries: també denominades historiogràfiques. Es tracta de documents escrits amb posterioritat a l’època en què van tindre lloc els fets o els problemes històrics a què es refereixen i són el resultat del treball d’investigació o de síntesi d’un o diversos historiadors, en el que s’ofereix, a més de la informació sobre els fets, una interpretació històrica dels mateixos.

-Les fonts secundàries al ser fonts reelaborades, poden aparèixer davall les formes següents:

-Textos: llibres d’història, articles de premsa… (pàgina 380 del llibre de text).

-Mapes: històrics (pàgina 89) o de coropletes (pàgina 160 del llibre de text).

-Taules estadístiques: proporcionen informació concreta de tipus quantitatiu sobre una determinada època històrica. Es tracta d’una font que aporta una sèrie estadística basada en xifres que poden ser de caràcter absolut o relatiu i amb un títol sobre les dades que ofereix la taula. Una taula es compon de columnes i files o línies (pàgina 116 del llibre de text).

-Gràfiques lineals: representen, per mitjà de línies, l’evolució dels valors d’una o més variables. En Història són molt utilitzades per a representar l’evolució de magnituds en un període de temps (pàgina 130 del llibre de text).

-Diagrames de barres: representen, per mitjà de barres, un grandària proporcional a la quantitat de valors d’una o més variables en un període de temps o en un lloc geogràfic concret. Poden ser simples i compostes (quan les barres es presenten agrupades per a representar el valor de més d’una variable) (pàgina 77 del llibre de text).

-Gràfics sectorials: generalment són circulars i representen les proporcions o percentatges dels diferents components d’una quantitat total en un temps o lloc determinats (pàgina 113 del llibre de text).

Pel seu contingut els textos poden ser:
  • -Jurídics o legals (lleis, decrets, tractats).
  • -Polítics (discursos, declaracions).
  • -Econòmics, demogràfics (censos, padrons).
  • -Socials.
  • -Culturals.
Algunes vegades poden ser enquadrats en diversos d’estos apartats, per exemple juridic-econòmic, politic-social.

Per la seua autoria poden ser:
  • -D’autor individual.
  • -D’autor col•lectiu (partit polític, institució, associació…).

Pel seu destinatari:
  • -Persona particular.
  • -Col•lectiu (dirigit a un grup social o professional, a una institució, a tot el poble).